Santiago Tejedor va ser qui el va presentar, i Jiménez va començar amb una declaració d'intencions o, més aviat, un gran consell pels joves periodistes de la sala. "No feu cas als que us diguin que no podeu", va senyalar Jiménez. El periodista va insistir en que si tenim ganes de fer alguna cosa, lluitem per ella sense importar les opinions de la resta.
Posteriorment, el periodista va explicar més sobre la seva trajectòria a diferents països, sobretot la seva estada a països asiàtics, on va cobrir esdeveniments tan important com els tsunamis de 2004 i 2011 a l'Índic i al Pacífic respectivament, així com la crisi nuclear de Fukushima.
Jiménez ens va explicar que una de les conclusions a les que havia arribat, és que s'ha de romandre temps en un país per poder-lo comprendre bé. Seguint el mateix fil, el conferenciant ens va voler destacar la importància de les seves converses amb els taxistes: "Ells m'acosten a la realitat que es viu en el país en qüestió", ens comentava.
D'altra banda, també ens va narrar certes experiències que no són agradables per qualsevol persona, tal com veure cadàvers després del tsunami. La conclusió que ens va transmetre és que un periodista ha d'aprendre a conviure amb aquest tipus de situacions.
Respecte a la por, Jiménez va compartir alguna de les seves experiències com a corresponsal de guerra. Ens va comentar que quan era jove se sentia indestructible, com si el perill de mort no fos real. De fet, la sensació d'adrenalina era quelcom que li agradava. Però, anys més tard, quan ja tenia fills, es va adonar de que en qualsevol moment el podrien disparar o capturar, i ja no va tornar a gaudir del perill com abans. "Vaig continuar fent la meva feina per compromís, però ja no gaudia amb l'adrenalina que provocava el perill", assenyalava el periodista.
Tot i això, Jiménez ens va opinar sobre la por i les seves conseqüències, tornant d'alguna forma a com havia començat la conferència: "Jo crec que la por és el que ha parat els grans progressos", puntualitzava, mentre ens enviava el missatge que hem de tenir les nostres pròpies pors i superar-les, però mai hem d'adoptar les pors que tenen les altres persones.
El conferenciant va voler subratllar el paper del periodisme, allunyant-lo d'aquells que el volen utilitzar per canviar el món de forma directe, En aquest sentit, va mencionar a Kapuscinski i la seva famosa frase; "El periodisme consisteix en obrir la llum per ensenyar els escarbats, no en aixafar els escarbats". Per tant, el periodisme s'ha de dedicar a informar de tot allò que es considera injust i desenmascarar als individus que fan possibles les injustícies; però mai ha de fer justícia pel seu compte.
"El periodisme de gran recorregut s'està perdent" ens deia Jiménez ja cap al final de la conferència "El lugar más feliz del mundo". Ens va instar a viatjar, ja que obre la ment i et fa millor persona. També, que cal recuperar el periodisme que aprofunditza i no caure en el que només busca la immediatesa i la superficialitat. Relacionat amb això, el periodista opina que "una de les missions del periodisme és explicar la complexitat del món", cosa que només es pot fer amb un periodisme de llarg recorregut.
No hay comentarios:
Publicar un comentario