REVISTA ALTAÏR

A la segona conferència del dia, Pere Ortín, director de la revista Altaïr, va venir a parlar de l'estil de periodisme que es conrea en el mitjà que ell representa. Un periodisme verídic, lent, ben fet, objectiu, sense enganys, sense publicitat subliminal, de pagament, de qualitat i trencador. La idea principal que es pot treure del que va dir és que, com passa amb qualsevol producte, cal pagar per consumir periodisme. Ortín va explicar que quan es plantejaven crear la revista volien fer alguna cosa totalment diferent al que hi havia. Volien canviar la forma en què es comunicava, fer-ho millor. I, segons va explicar, ho han aconseguit.

Per començar, el director d'Altaïr va dir que "els periodistes no hem de deixar que ens explotin". I es va mostrar totalment contrari a que els periodistes joves es prestin a treballar gratis per adquirir experiència. Segons ell, és un tracte injust. Després va dir textualment "us exigeixo que, com a lectors, no us deixeu enganyar", en referència a la publicitat que fan alguns mitjans de forma subliminal. Va posar com a exemple el fet que hi hagi un documental que explica durant 4 pàgines les meravelles d'un lloc en concret, i que, casualment, després hi hagi una pàgina de publicitat del mateix lloc.El comunicador valencià va criticar el "yoísmo" d'alguns periodistes. És a dir, l'egocentrisme, el pensar que és més important el periodista que la història. La història sempre és el més important, qui ho explica és un simple intermediari. Ortín ha criticat també que es valori massa als periodistes de renom, i que el que diuen ells vagi a missa. Després va dir que el periodisme d'Altair és lent però d'alta qualitat, i de pagament. És un treball manual i hi ha publicitat. Aquests són alguns dels trets que diferencien a la seva revista.

Tot seguit hi va haver un torn de preguntes. En resposta a un alumne, el documentalista de Sagunt va afirmar que el periodisme no té cap funció educativa. "Per això ja hi ha les universitats, que ens costen un munt de pasta" va sentenciar textualment. Quan se li va preguntar respecte a l'ètica de l'ofici, va contestar que "no cal ser esclaus, no heu de treballar fent periodisme de mala qualitat per guanyar 800 euros". Va afegir que és difícil deixar la feina perquè tothom té necessitats econòmiques, però que és el que s'ha de fer quan no hi ha ètica periodística.

Quan se li va demanar que caracteritzés la gent i els llocs que havia visitat sentenciar: "no m'agrada emmarcar a les persones, ni als llocs, no m'agrada generalitzar. No puc ficar la gent en capsetes." Va afegir que a tot arreu hi ha gent de tota mena. Seguint amb el tema dels viatges va afirmar va dir que no creu que el fet de viatjar signifiqui una transformació per al subjecte.Un estudiant li va tornar a preguntar pel tema de l'experiència laboral i el ponent va reiterar: "jo us recomano que digueu que no sempre que us ofereixin treballar gratis en un mitjà." De la mateixa manera, també va repetir que l'objectiu de la seva revista no és ser educativa.

Berta Jiménez, redactora d'Altaïr i ex-alumna de Periodisme a la UAB, també va pujar a parlar de la seva experiència, es va mostrar molt contenta de formar part de l'equip, i del periodisme actual. La comunicadora aragonesa va afirmar que Altaïr trenca amb l'estil de periodisme que hi ha actualment. Va afegir que la qualitat del medi pel qual treballa es deu al fet que tot es fa de forma lenta.