FOTOPERIODISTES

Alfons Rodríguez 

És un fotoperiodista barcelonès. La seva conferència va impressionar per l'impacte visual de les seves fotografies. Mirades que transmitien sentiments. Tot això englobat dins la conferència "Viajar a través del Objetivo", junt amb Jesús G. Pastor.

Rodríguez pot presumir d'haver treballat a més de 95 països, tot i això se'l va veure com algú honest i apassionat per la seva feina. Només començar a parlar, va fer el que molts dels conferenciants de la Jornada van fer, donar missatges d'ànim als estudiants per tal de lluitar per el que volen ser. Va oferir una mirada sincera de la seva professió i alguns elements que conviden a la reflexió.

El fotoperiodista català va deixar clar que la fotografia no és un mode de vida. "La fotografia és només una eina, el mode de vida l'hem de crear nosaltres". A partir d'aquí, ens va transmetre que ell volia explicar històries; volia que aquell fos el seu mode de vida, i va utilitzar l'eina de la fotografia per aconseguir-ho.
L'afició envers la fotografia li venia des de jove, segons ens explicava Rodríguez:"Tot això és culpa del meu pare. Ell va ser qui em va regalar la meva primera càmera quan era preadolescent, ell va plantar aquella llavor". Des d'aleshores se l'enduia a tots els viatges que feia.
Es va trobar que feia fotografies que el portaven a anècdotes, però aquestes anècdotes quedaven inacabades. "No té sentit fer fotos per guardar-les al calaix", ens comentava Rodríguez , i que en aquell moment va ser quan va decidir explicar històries.

El periodista ens va oferir la seva reflexió sobre totes les coses dolentes que ell ha hagut de veure. Ens deia que "costa veure el sentit bonic de la vida, però n'hi ha". Ens va insistir en que viatgéssim, perquè ens farà millors persones i que, com a periodistes, hem de ser subjectius, no podem mirar els problemes que expliquem des de fora. 

Ja a la ronda de preguntes, el ponent va ser preguntat per la capacitat que tenia de veure tant patiment. "Quan et posis davant de la persona que pateix sabràs el que es sent", va contestar. I va afegir, oferint una mirada pràctica, que és més fàcil perquè ell ha escollit ser allà i les persones que retrata entenen perfectament el que fa. 
Qüestionat de forma semblant sobre la intimitat, Rodríguez va admetre que envaeix la intimitat de les persones, però que el que marca la diferència és com la envaeixes. "Aquesta professió es basa en el respecte".
Tot seguit, i per últim, ens va connvidar a la reflexió, ja que ell creu que el "xocament ètic" que hi ha és que ell aconsegueixi diners com a conseqùència de retratar el patiment d'altres persones.



Jesús G. Pastor

Jesús G. Pastor és fotògraf i periodista. Ningú té res a envejar-li, i menys per la seva carrera profesional. Ha viscut, viatjat i après en més de 40 països, i té el títol universitari de Periodisme, Literatura, Psicologia i Antropologia Visual.

Ha fet treballs de tot tipus. Ha fet treballs en cooperació i educació social amb el periodsme i la fotografia, molts d'aquests treballs protestes. Ha treballat amb ONGs i institucions, com també ha publicat els seus treballs en mitjans nacionals i internacionals.

Però el seu treball més destacat, i pel que se sents més orgulló i del que va parlar a la conferència, va ser el fotoperiodisme.

Pastor va ser el primer en intervenir a la conferència. Va començar citant Miguel Hernández, impulsant a preguntar-nos per què escarbariem nosaltres mateixos.

Recurreix en diverses ocasions a cites de gran autors, ja que comenta que se sent més còmodes expresar-se a través dels grans, ja que la fotografia és lo seu, no la parla.

Una part del seu discurs es centra en El Salvador. Ha estat en aquell país viatjant i quedant-se, durant molts mesos. Afirma que encara ser un dels països amb més violencia i més gent engarjolada, és també un dels països més alegres i ple de colors on ha estat mai.

Pastor no està d'acord amb la imatge que donen els mitjans sobre El Salvador. Amb paraules textuals: ''A pesar de todo, en pocos países me he reído tanto como en El Salvador''.

Més endavant, ens parla del seu projecte amb Amnistia Internacional: un calendari pel 2017, sota el nom de 'Sonrisas del mundo'. Les fotografies, per a ell, són la màxima expressió de bellesa.

Jesús G. Pastor ens convida a viure, somriure, empatitzar i capturar moments.

Deixem a continuació una entrevista bastant informal que vam fer a en Pastor. De pas, mireu el seu blog, i seguiu-lo a Twitter: @unFotografo_ .